Catalán
Español
A través d’una missiva dirigida a la Secretaria General de Pesca del Govern central, se sol·licita a més una gestió diferenciada per GSAs que tingui en compte la situació actual de la pesquera i de l’estoc en cada zona
El Govern balear, a través de la direcció General de Pesca, la Federació Balear de Confraries de Pescadors (FBCP) i OPMallorcamar, han remès una carta a la Secretaria General de Pesca del Govern d’Espanya en la qual s’expressa el rebuig a l’establiment de límits de captures o Totals Admissibles de Captura (TAC) per a la pesquera de la gamba vermella (Aristeus antennatus) al Mediterrani per a l’any 2026, ja que la situació actual del recurs no el justifica i el fa innecessari.
En la missiva s’explica el posicionament de rebuig del sector pesquer balear respecte a la proposta de nova ordre per a la captura de la gamba vermella i s’insisteix que el repartiment es realitzi tenint en compte tant la situació pesquera i d’estoc, secundant-se en dades científiques recents que avalin la sostenibilitat, així com la gestió diferenciada per GSAs.
Cal recordar, en aquest sentit, que la Comissió General de Pesca del Mediterrani va considerar convenient dividir el Mediterrani en subdivisions geogràfiques per la necessitat de seguir i avaluar els recursos pesquers en una gestió georeferenciada. Aquestes subdivisions geogràfiques són conegudes habitualment com a GSAs, derivat de les seves sigles angleses (Geographical Sub-Areas).
Així, els informes científics més recents de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO- CSIC), en concret els presentats en el Comitè Científic Assessor de Pesqueres de la Comissió General de Pesca per al Mediterrani (SAC-GFCM) de desembre de 2024, demostren (amb les dades de l’any 2023) que l’estoc de gamba vermella en les aigües de l’entorn de les Balears (GSA5) es trobava en un estat d’explotació sostenible, encara que amb un cert risc de sobreexplotació.
No obstant això, destaca la missiva, cal recordar l’escenari actual de mortalitat per pesca no és el mateix de 2023, ja que durant els anys 2024 i 2025 s’han aplicat reduccions en el nombre de dies de pesca. A més, en 2025 s’han implementat altres mesures com la talla mínima per a la gamba i l’increment de la malla mínima per a la pesca de profunditat, de manera que la mortalitat per pesca necessàriament ha de ser, en la GSA5, sensiblement inferior a la de 2023, màximament tenint en compte que tampoc hi ha hagut moviment de vaixells des d’altres GSA. És inacceptable, assegura el sector pesquer balear, que les avaluacions es facin públiques amb dos anys de retard quan les poblacions explotades evolucionen amb gran rapidesa.
El Govern Balear, la FBCP i Opmallorcamar, a la vista de les dades, entén com a fonamental que la Comissió Europea (CE) reconsideri i retiri el TAC de la gamba vermella com a mesura de gestió pesquera. Aquesta regulació és innecessària, redundant amb la resta de mesures de reducció d’esforç (malla i talla mínima, quota de dies de pesca) i contraproduent perquè està provocant el desplaçament de l’esforç previst per a la pesca de profunditat cap a la pesca costanera, més sensible a l’activitat de ròssec en la costa de l’arxipèlag que en la costa peninsular.
Per tot això, i en previsió que la CE mantingui el TAC de la gamba vermella, la proposta de repartiment que sol·licita el sector pesquer de les Balears és que es faci per GSAs, a partir de les captures declarades els últims 10 anys pels vaixells que pesquen en cada zona.
D’altra banda, continua la missiva dirigida al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’informe del Grup de Treball sobre Avaluacions d’Estocs de la GFCM, no sols posa de manifest que la gamba vermella de la GSA5 s’explota de manera sostenible, sinó que també ho estan els estocs de gamba blanca (Parapenaeus longirostris), escamarlà (Nephrops norvegicus), moll de roca (Mullus surmuletus), polp comú (Octopus vulgaris) i fins i tot la rajada clavellada (raja clavata). De fet, totes les espècies que són objecte de seguiment (excepte el lluç, de la qual els mateixos científics de l’IEO opinen que el seu mètode d’avaluació és millorable) es trobaven, en 2023, en situació de pesca sostenible en la GSA5.
Impulsar així, conclou la carta, plans de cogestió pesquera per zones geogràfiques, permetria una gestió més eficaç, realista i sostenible dels recursos pesquers, alineada amb la millor evidència científica disponible i amb la realitat socioeconòmica de cada zona.
