Els peixos té diversos mecanismes de reproducció. Encara que la heterosexualitat és el més comú, algunes espècies són hermafrodites —és a dir, els seus membres desenvolupen tant ovaris com testícles, bé en fases vitals distintes o simultàniament—. Algunes espècies de raps exhibeixen parasitisme sexual; en aquest cas, el mascle es fixa sobre el cos de la femella de forma permanent, obtenint el seu aliment del sistema circulatori d'aquesta.

Els peixos ovípars són els quals posen ous, que són fecundats en l'exterior del cos de la femella; en aquests casos, el desenvolupament de les criatures és també extern. Les espècies que dispersen els seus ous en l'aigua produeixen sovint quantitats prodigioses d'ells. Un únic bacallà, per exemple, pot produir fins 7 milions d'ous. Altres peixos ovípars, com el salmó del Pacífic, poden efectuar notables migracions de retorn al seu lloc d'origen per a fresar.

L'atenció familiar després de la posada pot estar totalment absent, o ser molt elaborada, el que implica la defensa del territori o del niu. En la amia i alguns cíclids africans, els peixos joves penetren en la boca d'un dels seus progenitors per a fugir de l'amenaça dels depredadors.